El projecte

En la classe del dijous 21 d'abril ens van explicar les parts que conté un projecte i com s'ha de fer.

El primer que hi tenim que tindre clar és que és allò d'un projecte? Trobem moltes definicions.

• “L’acció d’organitzar i estructurar en un període de temps determinat i en una àrea, sector o àmbit definit, un conjunt d’actuacions i activitats mitjançant unes tècniques i mètodes coneguts, tot utilitzant una sèrie de recursos específics, tant humans com financers, tècnics i materials per tal d’aconseguir uns objectius concrets.” Mille, J.M. Manual bàsic per a l’elaboració de projectes. Útils Pràctics. Ajuntament de Barcelona 
• “ El projecte és un pla de treball amb caràcter de proposta que concreta els elements necessaris per aconseguir uns objectius desitjables” Pérez Serrano, G. (1993) Elaboración de Projectes Sociales. Casos prácticos. Narcea 
• “Ordenació d’un conjunt d’activitats que, tot combinant recursos humans, materials, financers i tècnics, es realitzen amb el propòsit d’aconseguir un determinat objectiu o resultat.” Ander-Egg, E.; Aguilar, Mª J. (1997) Cómo elaborar un projecte. Instituto de Ciencias Sociales Aplicadas. 
• “Parlarem de projecte per tal de referir-nos a allò que sobre el paper preveu allò que s’ha d’aconseguir actuant sobre una realitat concreta i com ha d’aconseguir-se.” Deltoro, E. (1991) Cómo hacer projectes de animación para trabajar con niños i jóvenes. Trajecte Associat

Però la definció que nosaltres considerem més vàlida és aquesta:

“Document previ públic que comunica quina és l'acció/ intervenció que es pretén fer, i que serveix d'element per a l’avaluació"

Per a realitzar un projecte hi ha que saber concretar en allò que volem, ací podem veure tres nivells de concreció:

Hi ha tres tècniques per a desenvolupar la creativitat en un grup:

• BRAINWRITING És una variant de la pluja d’idees per a fer-la per escrit. El grup en cercle amb un paper en blanc per persona. Es dona un temps per tal que cada membre individualment escriga les idees que se li ocurresquen ( dos minuts i tres o quatre idees). A la indicació del dinamitzador, es canvien al mateix temps tots els papers (per exemple al membre que té cadascú a la dreta). Es lligen en silenci les idees que ha escrit el company, no es jutgen i s’escriuen noves idees (inspirades o no amb les del company). Després de dues o tres rondes es lligen en veu alta les idees que han sorgit i es decideix quines agraden al grup. 

• SCAMPER Es tracta d’una serie de preguntes per tal de fomentar la creativitat a partir de la definició del problema creatiu. SUBSTITUIR (coses, llocs, procediments, idees,..) COMBINAR ( temes, conceptes, idees, emocions,..) ADAPTAR ( idees d’altres, llocs, temps, persones, contextos,..) MODIFICAR ( afegir alguna idea a quelcom que ja es fa) PENSAR ALTRES USOS ( extraure altres possibilitats d’espais, recursos,..) ELIMINAR (simplificar, llevar aspectes,...) REORDENAR (modificar elements, canviar-los de lloc) 

• BENCHMARKING També per a tenir idees per a projectes és molt important en treball de Benchmarking. Procés sistemàtic i continu per avaluar comparativament els productes, serveis i processos de treball en organitzacions. Consisteix en agafar com a "comparadors" o benchmarks aquells productes, serveis i processos de treball que pertanyen a organitzacions que evidencien les millors pràctiques sobre l'àrea d'interès, amb el propòsit de transferir el coneixement de les millors pràctiques i la seva aplicació. Després d’analitzar els projectes cal modificar-los i adaptar-los al nostre context. 

Per a realitzar un projecte hi ha molts tipus d'esquemes a seguir, però em dipose a explicar aquell que nosaltres anem a utilitzar per a realitzar el nostre projecte:

1. Títol o denominació del projecte: creatiu i evocador, sintètic de la temàtica del projecte, congruent amb el contingut,  original, breu i fàcil de recordar, poden incloure frases fetes, jocs de paraules, tornades de cançons,... Equilibrar un títol creatiu amb un subtítol descriptiu.
2. Dades identificatives: nom dels autors/es i dels responsables del projecte. adreça, telèfon, e-mail, pàgina web o blog i dades de l’organització
3. Descripció: explicació descriptiva no molt extensa de en què consisteix en projecte, i que permeta a qui el llig fer-se una idea de què va. (Extensió màxima 200 paraules), resum de les raons, la situació de partida, les activitats, i el marc de referència de la institució que impulsa el projecte, si hi ha algun aspecte innovador assenyalar-lo.
4. Justificació:Per què aquest projecte és idoni o adequat en el context concret, per tant ha de tenir una part descriptiva del context i del territori de la intervenció i una part justificativa, per tant cal incloure: el MARC de REFERÈNCIA, es a dir en quin context s’inscriu el projecte. (hi ha autors que el aquest marc de referència el posen a banda en un altre apartat), ha d’expressar les raons fonamentals que fonamenten i justifiquen el projecte, es traslladen ací moltes de les dades obtingudes a l’anàlisi del context previ al projecte: característiques del territori i de la institució que impulsa el projecte, exposició del punt de partida, els indicadors que expressen la necessitat de posada en marxa del projecte, cal argumentar la coherència i la viabilitat d’eixe projecte per a eixe context i es poden incloure referències bibliogràfiques, referències a altres projectes i normativa que justifique.
5. Destinataris: Perfil dels destinataris (edat, situació laboral, social, gènere,…. Nombre i cobertura ( usuaris potencials i reals) 
6. Objectius: els objectius del projecte indiquen el “Per a què” del projecte, és a dir cap on anem, les finalitats del projecte. D’acord amb les diferents corrents que hi ha hagut en el terreny de la planificació hi ha diferents models a l’hora de definir-los. En funció de la nostra perspectiva i les demandes de la institució a la que anem a presentar el projecte podem optar per un o altre model.                                                                                                                                   MODEL A: “Es tracta de definir només els Objectius o finalitats generals del projecte. Els objectius proposats són una guia orientadora de l’acció, un plantejament ètic, una indicació de cap on anem, del camí a seguir i no es poden concretar els resultats perquè la realitat i els subjectes són canviants i definir prèviament el punt d’arribada limita la llibertat dels subjectes participants i les possibilitats d’avançar. Seguint aquest model es podrien definir uns Objectius específics de cada activitat, o grup d’activitats, que tindrien el mateix caràcter orientador de l’acció i no establirien en cap cas els resultats previstos.                                                  MODEL B: Objectius generals Indiquen les finalitats generals del projecte No n’hi ha d’haver molts (3 o 4 màxim) No indiquen resultats concrets del projecte sinó efectes generals Verbs: recolzar, promoure, propiciar, fomentar, contribuir, estimular, orientar, concienciar, dinamitzar, prevenir, potenciar, millorar, Objectius específics Concreten els objectius generals. Cada un, dos o tres d’ells deriven d’un objectiu general. Verbs: Augmentar, incrementar, disminuir, mantenir, realitzar, fer, donar, aconseguir, organitzar, obtenir, crear, calcular, resoldre, constituir.. Es poden concretar en objectius operatius o metes que indiquen quant, quan i on es vol aconseguir en concret. Però normalment aquest quant, quan i on es concreta en el mateix objectiu específic.                                                                                                               MODEL C: Objectiu general: propòsit central del projecte. Objectius específics o complementaris: són posteriors especificacions o passos que cal fer per assolir l’objectiu general. No sempre són necessaris. Metes : Quant es vol fer, serveis que es prestaran, i/o necessitats que es cobriran. Les metes operacionalitzen els objectius, establint quant, quan i on es realitzaran aquests, de manera que les activitats i accions puguen ser clarament establertes. Productes: resultats de les activitats. Són la condició prèvia per a l’assoliment dels objectius i metes. Si s’obtenen els productes programats y es donen les condicions o supòsits establerts, llavors han d’assolir els objectius i metes corresponents. Els productes poden ser: Resultats materials ( nombre de cooperatives creades, nombre de vivendes construïdes, escoles construïdes, instal·lacions,...) Serveis prestats ( persones capacitades, serveis proporcionats, crèdits atorgats,..)
7. Organització i metodologia: Pel que fa als aspectes organitzatius podem parlar de: les estructures i mecanismes d'organització, mecanismes de funcionament (reunions de coordinació i responsables), tasques i funcions del personal, organigrama, les estructures i fórmules de participació, tractament específic dels principals problemes que puguen sorgir en la dinàmica de l'acció, intermediació i preus ( com accedirà el públic/usuaris al servei o a les activitats i decisions sobre el preu inclús en el cas que siga debades) i en quant a metodologia, rols i actituds a adoptar per l'animador, estratègies i mètodes de treball i com s’organitzaran els participants
8. Cronograma de tasques: Es tracta d’incloure ací un cronograma de Gantt o xarxa PERT de les tasques necessàries per a dur endavant el projecte. Encara que al quadre les anomena activitats, no són activitats del projecte sinó tasques necessàries per dur-lo endavant.
9. Activitats i serveis que es plantegen: Des del nostre punt de vista les activitats i serveis s’han d’explicar detalladament. Ja que descriuen “Què” farem. Són, per tant la part fonamental del projecte. Qui llig el projecte ha de poder visualitzar l’activitat tal com es farà o el servei com es desenvoluparà. Es pot utilitzar una fitxa d’activitat o un model narratiu però en ambdós casos cal explicar amb detall l’activitat o el servei.
10. Cronograma / calendari-resum de les activitats: No en tots els projectes és necessari. Però de vegades és útil fer un cronograma de les activitats. Aquest pot prendre la forma de calendari o de diagrama de Gantt. Nosaltres considerem que aquest cronograma és especialment necessari en el cas de setmanes culturals, agendes culturals, jornades, fires .... Moltes vegades podem fer un simple quadre de doble entrada ( els dies dalt en horitzontal i els horari a l’esquerra en vertical) i dins del quadre ubiquem la denominació de cada activitat ( no les expliquen ja que les hem explicades a l’apartat anterior. 
11. Difusió: premsa i mitjans de comunicació, actes de presentació, material informatiu, internet i telefonia.
12. Recursos: materials, material humà, materials econòmics i pressupost. 
13. Avaluació: model i instruments: model, aspectes a avaluar i instruments d’obtenció de dades previstos

Aquesta és la teoria que anem a utilitzar per a realitzar el nostre projecte d'educació vial i educació en valors que realitzarem a la població de Ribaroja del Túria i que a dirigit als menors de la població.

“El millor projecte és aquell que conté propostes originals expressades amb senzillesa, precisió i sensibilitat.” García Martínez, C.E.